Buscant la Lisbeth amb una Olympus 840

Aquest dijous, al metro hi havia un paio una mica estrany, que es passejava pels vagons i els passadissos, armat amb una càmera digital compacta OLYMPUS 840, i no parava de retratar cartells i senyals...

Era un paio alt, amb ulleres de pasta negra, cabell curt, una mica despentinat, i barba de 4 dies. Duia texans blaus i camisa lila de màniga curta, descorda a mig pit. Era jo, vaja. Buscava el cartell publicitari d’una de les pel·lis més esperades (almenys per mi) d’aquesta primavera.