L'apassionant circ de la política (1)

Una de les coses bones que tenen els polítics és que es desprestigien sols. Massa sovint no diferencien entre pensar una cosa i dir-la, i la vessen. Tenen la boca massa grossa, vaja. I els mitjans, que entre d’altres coses també viuen d’això, col·loquen el micròfon o la gravadora per amplificar les seves paraules, propagant-les i fent-les públiques. I no parlo ni de Sarkozy dient que Zapatero no és gaire intel·ligent. Ni de Berlusconi recomanant a les víctimes dels terratrèmols que ho han perdut tot i que dormen en tendes de campanya, que s’ho prenguin com si estiguessin de càmping. Ni de Rajoy deixant anar que la desfilada militar del 12-O li semblava “un conyàs”. Ni del mateix Zapatero quan confessava que els “interessava que hi hagués tensió” per caldejar les eleccions generals. Ni de Bono dient que Blair era “gilipolles integral”. Etcètera.

Avui parlem del socialista Joan Ferran (PSC) demanant que els mitjans públics (TV3) ofereixin “més inputs positius” i deixin de fer “zooms sobre els conflictes”. Tot plegat, fent referència al –segons ell– exagerat tractament que va donar la televisió de Catalunya de les càrregues dels mossos antidisturbis contra els estudiants anti-Bolonya, i els periodistes, i la gent que passava per Via Laietana aquella nit de mitjans del mes passat. El comentari va tenir lloc ahir en una compareixença de la directora de TV3, Mònica Terribas, a la Comissió de Control (CCMA) al Parlament. Els antecedents més immediats eren la queixa del Conseller Saura, segons el qual s’havia malmès la imatge dels mossos de tant passar pels TN tot el que s’havia enregistrat aquella nit del 18 de març. Terribas, dominant com sempre la situació, va respondre que el que no farà TV3 és “edulcorar” la realitat. Show must go on.