La presumpta filla de l’assassí del zodíac

Un cop més, la realitat i la ficció es fonen; i en aquest cas no és ni que una superi a l’altra, ni que s’imitin entre elles, sinó un peix que es mossega la cua i tanca un cercle obert fa quatre dècades. Els rius de tinta i els programes especials que va inspirar la penúltima pel·li del genial director David Fincher, Zodiac (una ficció de l’any 2007 que reconstruïa el cas de l’assassí del zodíac, que va turmentar la ciutat de San Francisco a finals dels anys 60 i que va quedar sense resoldre), van fer que Deborah Pérez cregués reconèixer el seu pare, actualment difunt, en un dels retrats robots que va veure per televisió. I, ara, va i diu que vol que se sàpiga tota la veritat, i anuncia que està segura que el seu pare era l’assassí del zodíac, i que vol que la policia ho comprovi analitzant el seu ADN. I va El País, l’informatiu-interpretatiu espanyol per excel·lència, i titula “El ‘asesino del zodiaco’ regresa desde la tumba”, sense tallar-se ni un pèl, i col·loca l’article (genial i amb tot luxe de detalls sobre la història, tot sigui dit) a la setena pàgina de la seva edició en paper d’aquest diumenge passat. Googlejant he trobat una altra versió de la notícia que no difereix gens de la primera. I, més enllà de lo pel·liculero que em sembla tot plegat, hi ha una cosa que em crida l’atenció: tots dos mitjans deixen per l’últim paràgraf el fet que una germana de la senyora Pérez, en representació de la família, desmenteix les seves paraules i defensa la memòria del difunt pare de totes dues, de qui assegura que “no li hagués fet mal ni a una mosca”. En fi, seguirem pendents de l’actualitat, a veure com acaba tot plegat. (Del Youtube us enllaço la “decla” de la presumpta filla de l’assassí del zodíac, i el tràiler de la pel·li de Fincher.)