6 de maig 2009

Un Barça èpic es classifica per la final de Roma amb un golàs a l'últim minut

Fa poc més d'una hora i mitja que s'ha acabat el partit. Escric embriagat per la cervesa consumida al bar i per la febre barcelonista que impregna la ciutat. El Barça, tal i com estaven anant les coses, necessitava una genialitat per superar l'eliminatòria, un gest d'alguna de les seves estrelles per superar un partit en el qual tenia el control de la pilota, però no del joc. I al final ha sigut el triplet Eto'o, Messi i Iniesta el que ha aportat l'èpica necessària. Quatre dies després del 2 a 6 a Madrid, l'equip blaugrana es classifica per la final de la Copa d'Europa amb un golàs a l'últim minut del temps afegit. El Chelsea i Stamford Bridge emmudeixen, sota una gerra d'aigua freda; Guardiola arranca a córrer d'alegria per la banda, però sense descamisar-se; l'equip somia amb Roma després de suar i patir durant 93 minuts; i els seguidors de Barcelona omplen Canaletes, un cop més. Les possibles mans de després portaran cua (jo mateix no estic segur de què significaven) però no esborran la victòria èpica d'aquest Barça de llegenda. (Gràcies, Suso i Cris, per acompanyar-me fins a la catarsi final).

3 comentaris:

La ben parlada ha dit...

crònica emotiva. No estàs a Canaletes?

Jordi Benavente ha dit...

ja n'he tornat. Però hi érem, sens dubte.

;o)

Silviiigp ha dit...

Me encanta Jordi! Tu estilo literario de verdad que me emociona, al igual que el partido de ayer. Por cierto, es una delicia ver cómo una persona tan erudita como tú es capaz de hablar de fútbol sin despeinarse.

Gran partido, sí señor, lleno de sufrimiento, sin duda, pero también de genialidad. esa es la grandez del fútbol!