"Esta polla es mía" i el bip-bip submarí

Esta polla es mía, diu Topolanek, que ahir va veure com el seu membre viril es passejava, erecte, per les pàgines d'El País i de rebot per les de mig món. L'exministre de la República Txeca, i amic de Berlusconi, admet que sí, que el de la foto és ell, però que aquest atac en tota regla del diari espanyol al primer ministre italià i, per extensió, a ell, és una maniobra dels socialistes europeus, per embrutar una mica més els comicis que tenen lloc aquests dies. Embolica que fa fort. No estan prou emmerdades les eleccions europees (a Anglaterra, a Brown li deserten els ministres; a Holanda triomfa l'extrema dreta; etc.) que, a sobre, l'escena política del vell continent trontolla encara més, degut a les pallassades intolerables (muntar orgies a la seva mansió, transportant als convidats i les convidades amb l'avió ministerial) d'Il Cavalieri.

Mentrestant, aquí estem de jornada de reflexió, quan els que realment haurien de reflexionar són els polítics (reflexionar sobre si han de continuar exercint aquesta professió, o plegar veles i passar el relleu a gent més seriosa).

I tot mentre al fons de l'oceà Atlàntic s'esgota el compte enrere del dispositiu de localització de les caixes negres del vol AF-447. Que no és Lost, està clar, pobre gent, que l'exèrcit brasilé ha trobat, diuen, dos cossos que pertanyen al malaguanyat passatge de l'AirBus d'Air France. El bip-bip, ja ho sabem, durarà 30 dies... i ja n'han passat 6. Dos objectes que contenen la possible ressolució del misteri de per què va desintegrar-se en ple vol l'avió, sense donar temps als pilots a dir res, ara romanen sota milions de litres d'aigua, immersos en la foscor i la fredor més absoluta. Bip-bip. Que fos el que fos el que va passar, diuen, va ser tan fulminant com terrible. En fi, dies agitats.

I demà, jornada de simulació a la UPF, per seguir la jornada electoral... Bip-bip.