Negacionisme i nostàlgies perilloses

Hitler va acabar suïcidant-se, mentre el nazisme era esclafat per l’exèrcit soviètic i els Aliats. Però encara hi ha nostàlgics que el veneren i n’exalten les seves gestes; agrupacions neonazis que conspiren per continuar la seva tasca. Fins i tot hi ha qui nega que les cambres de gas i els seus més de 10 milions de víctimes hagin existit mai. Un d’aquests negacionistes és David Irving, historiador britànic, que l’any 2006 va ser condemnat per un tribunal austríac a tres anys de presó per negar l’existència de l’Holocaust. Però no va complir ni la meitat de la sentència, i mesos després estava a Kent, signant exemplars dels seus llibres. En aquesta localitat anglesa s’hi organitza cada estiu una trobada de cap de setmana per recrear moments de la Segona Guerra Mundial. Els amants d’aquell conflicte bèl·lic, i de tota la parafernàlia que comporta, es disfressen de soldats russos, francesos, anglesos, italians, nord-americans... i també nazis. De fet –segons el reportatge Weekend Nazis de la BBC– l’alemany és el bàndol més sol·licitat. També hi ha qui aprofita la trobada per vendre merchandising amb el rostre de Hitler i l’esvàstica, roba i objectes de l’època, bibliografia antisemita i d’altres andròmines que fan apologia del nazisme i neguen l’Holocaust. Activitat perseguida per la justícia a Alemanya i Àustria, però no tant a la resta de països del món, malgrat l’esforç de moltes organitzacions contra la intolerància, que treballen per prohibir tot allò que nega les tràgiques conseqüències del Règim Nazi.

Ahir, el pare Hilari Raguer (monjo de Montserrat i historiador especialitzat en la Guerra Civil Espanyola) parlava a El País d'un altre negacionisme que li preocupa: aquell que nega els crims de la repressió del Règim Franquista...