Volia veure-la quan la van estrenar, però no ho vaig fer. Me la van recomenar fa un parell de mesos, despertant-me'n les ganes de veure-la una altra vegada, però igualment, tampoc havia pogut ser. Fins avui.
Un amic me l'ha deixat en DVD. El secreto de sus ojos. Gran, grandiosa pel·lícula, com totes les que he vist de l'argentí Juan José Campanella. Bé, com totes no, és la millor de totes. Té humor, té sentiments, té discursos i diàlegs impagables, i és un thriller magnífic. Però sobretot té un pla seqüència de més de 6 minuts antològic. Grandiós.
Comença amb una toma aèrea per sobre la ciutat, que s'acosta poc a poc a un camp de futbol; sobrevola la gespa, seguint el joc que s'hi desenvolupa; passa de llarg, i fa cap a les grades, fins que es planta al costat del protagonista; i, des d'allà, comença una persecussió per les grades, els passadissos interiors i les escales de l'estadi, fins que s'acaba, més de sis minuts després, a la mateixa gespa del camp. Increible.
Si no heu vist la pel·li no mireu el video, perquè és crucial per a la història.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada