La Bruni (sensual i idealitzada) de Fernández Mallo

Avui discutíem a classe què era el més important de la reunió entre els caps dels estats espanyol i francès, i, per tant, què crèiem que n'havien de destacar els diaris. Els pactes polítics que en puguessin sortir; la reconcialiació entre Sarkozy i Zapatero, si és que el segon va molestar-se alguna vegada per les vergonyoses declaracions que va fer sobre la seva intel·ligència el primer; o el duel de glamours entre la princesa de la Monarquia Espanyola i la de la República Francesa. En el nostre habitual repàs de les portades dels diaris hem vist que fins i tot els més seriosos optaven per imatges de les dues dames a la portada; qui més qui menys s'ha "tenyit de rosa", tot i que després, a l’interior, entressin a tractar temes més purament "informatius-interpretatius". En el fons, és allò que deia l’Àlex en un post l’altre dia: qui paga mana, i en aquest cas manen els lectors dels diaris; i desenganyem-nos: la majoria de lectors espanyols (també) volien saber quants vestits havia portat a la seva maleta de Primera Dama, la Carla, i quins modelets havia vestit la Leti, o si havia utilitzat plataformes... Spain is like that. Jo, si m'haig de posicionar, em quedo amb la Bruni (sensual i idealitzada) d’Agustín Fernández Mallo, el postpoètic, nocillero i sempre genial escriptor corunyès.