20 d’abr. 2009

Les venes obertes... de la societat de consum

Com fa molta altra gent, a vegades entro a la secció de llibres del FNAC i em dedico a vagar sense rumb entre prestatges i expositors, buscant una portada, un llibre, un títol o el nom d’un autor que em cridi l’atenció. D’altres vegades, és el vox populi o la recomanació d’algun amic, el que em fa decantar. I, molt sovint, també em deixo orientar per la premsa o la televisió (Babelia, EP3, Silenci?, Ànima, Pàgina2...).

¿Això vol dir que compro allò que volen els mitjans? ¿Que estic manipulat? ¿Creieu que les seccions de cultura dels diaris, els blogs monotemàtics o els programes culturals de la TV són en realitat publicitat encoberta? ¿Què en penseu?

Tot això treu cap arran d’un article publicat avui al diari El País, sobre el regal que va fer-li el president veneçolà, Hugo Chávez, sempre tan ocorrent, al seu homòleg nord-americà, Barack Obama. El marc era la V Cumbre de las Américas, que ha tingut lloc aquests dies a Puerto España (Trinidad y Tobago); i el llibre, Las venas abiertas de América Latina, una obra antiimperialista mítica, escrita per l’uruguaià Eduardo Galeano. El fet és que Las venas... ha passat del lloc 60.280 al 5 en el rànquing de ventes de la llibreria virtual Amazon.com. Conseqüència directa d’haver sortit als mitjans: un llibre publicat l’any 1971, mític però amb un índex de ventes modest, s’ha convertit en best-seller per uns dies.

No sé què en penseu vosaltres. Jo no ho trobo malament del tot. Sóc dels que pensen que el canal per on rebis la informació no importa, que el què compta és saber discrepar, aplicant cadascú el seu propi criteri i triant allò que cregui que li pot interessar. Perquè està clar que una de les constants de l’equació del sistema capitalista és la publicitat, però precisament per això: tant me fa que la referència d’un llibre, d’una pel·li o del què sigui m’arribi a través d’un amic, d’un diari o d’un programa de televisió. El que compta és el moment en què trio comprar-lo (o no) i, sobretot, el benefici intel·lectual o el plaer que en pugui treure. No?

2 comentaris:

Laura Rotger Coll ha dit...

Hi ha una clara diferència entre el llibre que Chávez va regalar a Obama i les recomanacions que poden fer-se en algums mitjans, ja sigui premsa o televisió. Les grans editorials sovint, acostumen a pagar elevades quantitats de diners perquè els seus llibres surtin en determinats suplements... el cas és que acostumen a encertar, encara que no queda massa clar si un llibre esdevé best seller perquè realment és bo o porquè els lectrors el compren degut als massius inputs que ha rebut sobre aquest. Publicitat encoberta? jo l'anomenaria senzillament publicitat.

Alba ha dit...

Al menos le ha regalado un buen libro. Mal andaríamos si le hubiese entregado a Obama el enésimo libro de Ken Follet.