Cortines de fum

El suplement Domingo d’El País d'avui té quatre grans personatges principals, més que merescuts. L'actual entrenador del Barça, amb el retrat íntim Pep, símbolo; Pep mito, il·lustrat per tres magnífiques fotografies en blanc i negre. Els protagonistes no sempre voluntaris dels vídeos més vistos a Youtube. El recentment desaparegut Antonio Vega. I, finalment, el Robin Hood de la banca, Enric Duran (que va obtenir gairebé mig milió d’euros demanant préstecs a quasi 40 entitats bancàries, inventant-se empreses i nòmines, només per posar de manifest i denunciar els mals hàbits i les debilitats del sistema financer imperant). El periodista Jesús García ha anat a visitar-lo recentment a Can Brians. D’aquest reportatge, entre d’altres coses, em quedo amb una idea que Duran deixa sobre la taula a través de García. Copio i enganxo:

"...hasta que el pasado 17 de marzo (seis meses después de saltar a la fama) ofreció una rueda de prensa para presentar una nueva revista, Podemos. Los Mossos d'Esquadra le detuvieron aquella misma tarde en el rectorado de la Universidad de Barcelona, donde coincidió con los estudiantes encerrados para protestar por el proceso de Bolonia. "Estuve trabajando muchas horas con el ordenador y desesperé a los policías. ¡Pensaban que no iba a acabar nunca!". Al día siguiente, la policía desalojó también a los estudiantes, lo que degeneró en una batalla campal. Duran cree que no fue gratuito e interpreta los disturbios [del fatídic 18 de març, a plaça Universitat, al migdia, i Via Laietana, per la nit] como una "cortina de humo buscada por la policía" para ocultar su arresto."

No resulta descabellat pensar que té raó amb això de la cortina de fum. De ser així, però, les desproporcionades càrregues policials d’aquells dies serien encara més flagrants. I, un cop més, quedaria palès que qui té la capacitat de decidir l’Agenda Setting té un poder enorme.