Ganivetades i llibertat d'expressió

Com deien alguns companys als comentaris del post anterior: no sabem la sort que tenim de viure en un país on es respecta el dret a la llibertat d’expressió i es poden mantenir blocs sobre qualsevol tema (sempre i quan no atemptin, i això és bàsic, contra d’altres drets fonamentals de les persones). Està clar, que al costat d’aquests blocaires que, malgrat l’assetjament que pateixen, escriuen, nosaltres som com nens petits, fent gargots amb guixos de colors, al pati d’un col·legi... Però això no vol dir que el nostre país sigui exemplar i paradisíac, és evident que tal cosa no existeix, no pas en aquesta planeta. Que mira que n’arriba a ser de pantanós, això de la llibertat d’expressió; tant que encara hi ha qui ho confon amb el dret (inexistent) de poder fer apologia de qualsevol cosa, fins i tot de l’odi contra segons quins col·lectius. El País del passat dissabte recollia en un breu el procés judicial que s’ocupa actualment d’una associació neonazi d’aquest tipus. El fiscal demana que se’ls jutgi i se’ls hi tanqui la pàgina web, que, tot i que precisava haver-s’hi registrat, difonia ideologia d’ultradreta. I tot, un dia abans que els mitjans de comunicació es fessin ressò, per mitjà d’unes imatges esgarrifoses, d’una altra causa oberta: la que jutjarà a un noi de 23 anys per l’apunyalament d’un de 16, l’any 2007, al metro de Madrid.