Qualsevol objecte de plàstic que puguem imaginar està flotant a les aigües d’algun oceà, ara mateix. Hem convertit els mars en deixalleries, on hi floten paranys mortals per a la fauna marina. Un exemple (entre molts altres): els tres milions de tones de plàstic que suren al voltant de Hawai*, tretze milions de quilòmetres quadrats d’escombraries. Monstres aquàtics creats per nosaltres mateixos. Milers de leviatans de PVC, sortits de la deixadesa i l’estupidesa de l’ésser humà, que cada any provoquen la mort per asfixia de centenars de milers d’aus i mamífers marins. Un crim silenciós però flagrant que no trigarà a esquitxar-nos la cara de sang.
Frase pamfletària i exagerada, la darrera. A vegades em passa. Però és que m’ha sortit així quan he escrit el text aquest matí, per a un exercici de l’assignatura de Redacció. Sigui com sigui, em venia de gust compartir la notícia, que no és pròpiament d’actualitat però que també mereix la nostra atenció. Demà ja parlaré (o no) del Barça. El post d’avui va dedicat al planeta. Bona nit.
*(De fet, no cal anar tan lluny, només cal mirar l'aigua del port de Barcelona.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Los pelos como escarpias, nene...qué bien hablas cuando quieres.
a poc a poc ens ho hem anat carregant tot...i potser ara és massa tard... però encara gràcies que en aquest món d'escombraries hi queda gent com tu, compromesa amb el planeta i que, de tant en tant, hi pensa una mica.
Publica un comentari a l'entrada