Els QUINQUIS DELS 80 i jo

Avui he anat a veure l'expo Quinquis dels 80 al CCCB. Què voleu que us hi digui, m'avorreixen les exposicions. Muntatges audiovisuals, pósters, retalls de diaris, fotografies, plafons explicatius, portades de discs, cartells de pel·lícules... Al final sempre surto pensant que com una bona pel·lícula documental o un bon reportatge periodístic no hi ha res. Això sí, amb el carnet de les biblioteques de la Diputació ens ha sortit de franc. Olé sus huevos. M'he quedat amb la frase d'un dels plafons:

(El nostre pitjor enemic podem ser nosaltres mateixos, no hi ha dubte.)

Malgrat la meva poca predisposició a visitar museus (sóc així des de petit, què hi farem), us la recomano. En el fons l'expo té de tot, i encara que, des del meu punt de vista, potser haurien pogut treballar una mica més el context, en general dóna una imatge bastant àmplia del fenomen que tracta. Segur que tots aquells que heu vist, si no totes, moltes de les pel·lis de les què parlen (no és el meu cas), us farà gràcia veure'n els cartells i alguns dels fragments que es poden reveure en unes petites sales habilitades en aquest sentit. I si no, ja m'ho direu. Jo, per la meva banda, m'hi he trobat la portada d'un disc d'Eskorbuto que em porta molts records...