Avui era el meu únic dia de vacances. M’he llevat tard i després d’esmorzar he sortit a donar un volt amb la bici. Sense rumb i sense pressa, només pel plaer de fer quilòmetres. A les 14h anava per l’avinguda del Paral·lel quan he sentit la sirena d’un camió de bombers. El conductor mirava de creuar l’avinguda, envaint el carril contrari, per internar-se en un dels carrers de la banda de Montjuïc. He lligat caps de seguida. Aquella maniobra podia significar una emergència, i l’emergència una possible notícia. L’havia de seguir. He fet mitja volta per perseguir el so de la sirena.
Dos minuts més tard estava al carrer del Poeta Cabanyes, davant d’un policia municipal que estava redirigint el trànsit per deixar pas als bombers. M’hi he acostat i li he dit que era periodista del diari Público, i que si podia explicar-me què passava. M’ha dit que havien trucat per un incendi, però que semblava que, al final, no era res. De totes maneres, he aparcat la bici i m’hi he acostat. Hi havia dues dotacions de bombers i els municipals citats, i un munt de curiosos al carrer i als balcons. Però ni fum ni flames. Al cap de poc, bombers i policia han marxat. I jo m’he quedat amb un pam de nas, i sense article. He preguntat a un veí i m’ha dit que res, que ells tampoc havien vist res. Al final no hi havia notícia, doncs.
Falses alarmes com aquesta, n’hi deuen haver cada dia. Però al menys m’ha servit per veure que tinc moltes ganes d’anar a cobrir successos i informacions de tota mena, i que m’agrada saber que tinc un diari al darrere que m’avalarà, i pel què treballaré.
30 de juny 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
jajaja, si és que el que no et passi a tu... :)
feliç primer dia de feina!! i també feliç estiu!!
Publica un comentari a l'entrada