La crisis humanitaria que azota Gaza no es fruto del azar ni tampoco ha sido provocada por un desastre natural, sino que obedece a una estrategia deliberada destinada a convertir el problema nacional palestino en un mero asunto humanitario o, como dijera Víctor Currea-Lugo, "un intento por reducir el problema palestino a un problema de arroz". Sólo así puede entenderse el hecho de que el número de personas que depende de la ayuda alimentaria se haya multiplicado por diez en una sola década. Karen Abu Zayd, máxima responsable de la UNRWA, advirtió recientemente que "Gaza está a punto de convertirse en el primer territorio en ser reducido, de manera intencionada, a una situación de absoluta miseria, con el conocimiento, consentimiento e, incluso, apoyo de la comunidad internacional".
Qui més qui menys ha hagut d'escriure un text sobre el discurs d'Obama al El Caire, el passat 4 de juny: era exercici final obligat per a l'assignatura de Cultura Periodística. No és la meva intenció penjar-vos el meu aquí. Tans sols va servir per acabar-me d'arrodonir la nota, però no n'estic gaire orgullós; per parlar de temes com els de l'Orient Mitjà s'ha de conèixer el present i el passat d'aquella complicada regió, i no és el meu cas, al menys no com per sentar-ne càtedra ni fer-ne gaires interpretacions. En canvi, l'altre dia vaig llegir aquest article boníssim, escrit per un professor d'Estudis Àrabs i Islàmics, del qual us en he copiat i enganxat un abstracte, al principi d'aquest post. L'article sencer, aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada