Me in the Sónar 2009

Del meu pas pel Sónar 2009, el passat divendres, me'n guardaré el record d'haver vist en directe els La Roux (genial la veu de la cantant i el so electrònic dels vuitanta) i l'incombustible siri Omar Souleyman (amb ulleres fosques, palestí blanc i vermell embolicat al cap i les lletres en àrab, inoblidable com se'ns va posar a tots a la butxaca ja amb la primera cançó).

Cal destacar també que hi vaig anar enmig de treballs, reportatges i articles varis que havia d'escriure per ja mateix. Tocava despiporrar-se, i així ho vam fer en aquesta meravella que és el SónarDia. Entres, com va ser el cas, a les 16h de la tarda, quan la ciutat encara bull (en tots els sentits) i t'hi deixes perdre. Suor, alcohol, molta penya mig despullada però arreglada, i molts, molts decibels. I jo amb xancletes, ulleres de sol i la camisa oberta a mig pit. Van ser 5 o 6 birres, i sortir-ne a les 22h, absolutament borratxo però feliç. Una festa de puta mare.




7 mojitos entre 2 persones, toca a 3 i mig per cap

Els altres que no tenien preu van ser els dos de la foto (que vaig fer jo mateix). Simpatiquíssims, parlaven anglès i portaven unes ulleres de sol una mica estrambòtiques que, malgrat tot, venien que ni pintades, tenint en compte la situació. Però el més important era que entre els 2 aguantaven 7 mojitos (3 un, i 4 l'altre, com es pot veure). Anaven somrient i ballant, mentre xuclaven, ara d'un got, ara de l'altre. Un truc que provaré algún dia: en comptes d'anar al bar cada mitja hora, hi vas una sola vegada i t'ho beus tot de cop. Taja assegurada, jeje. Salut i bona revetlla de Sant Joan a tothom.