Per una banda, l'Agustín Fernández Mallo, que continua captivant-me amb la seva prosa postmoderna, tan asèptica com romàntica. Per l'altra, la Luna Miguel, una noia de només 18 anys però amb molt futur per davant, que esmola les paraules com el vell Bukowski.
Mentrestant, a Barcelona, ni baixa la temperatura ni disminueix la xafogor.
2 comentaris:
mil gracias mil.
y viva Turquía!
Vaig parlar d'ella a un post fa poc:
http://bajocafarcida.blogspot.com/2009/08/luna-miguel-publico.html
M'agrada molt el seu blog, el personal. El que escriu a Público no massa, però com dic al post no hi ha dret a que la colla de gilipolles avorrits que li escriuen diguen tot el que diuen.
Publica un comentari a l'entrada