Periodistes signant llibres

Sis dels vuit autors de més èxit del darrer Dia del Llibre (si mesurem l’èxit estrictament pel nivell de ventes) són periodistes. El malaguanyat Stieg Larsson, el radiofònic Gaspar Hernández, l’utòpica (o no tant) Patricia Gabancho i l’imprescindible Javier Cercas; els altres dos primers llocs que falten per arribar a sis, també són hits del suec. ¿La clau del triomf d’aquests professionals de la comunicació reconvertits en escriptors és crear ficció amb les tècniques (i el bagatge) amb les quals s’acostaven a la realitat? ¿Podria ser al revés: que tota la seva experiència com a lectors de ficció, els servís en el seu dia a dia professional com a periodistes? ¿Què s’és primer, escriptor o periodista? ¿En literatura passa el mateix que amb el cinema, que sempre s’ha dit que un crític de cine és un director de cine frustrat? ¿Un periodista és un escriptor sense imaginació, que necessita la realitat com a font inesgotable d’històries? ¿Què vol dir ser mediàtic? ¿Què vol dir ser escriptor? ¿Ha de saber escriure un periodista? ¿És el mateix escriure que comunicar? Nou preguntes; cap resposta. No tots els posts s’han de donar mastegats...