Fa dues setmanes assegurava que la seva vida era "una merda". Va fer-se cèlebre escrivint Gomorra, i ara maleeix el dia que va decidir escriure'l. Saviano ha de viure amagat i protegit per quatre polícies les 24 hores del dia perquè la Camorra l'ha amenaçat de mort. Per això mateix, com que no té vida..., pot dedicar-se a investigar, a llegir, a escriure i a participar en col·loquis. I a no tenir pèls a la llengua per dir coses com que "la ETA trafica amb cocaïna per financiar-se".
31 d’ag. 2009
La merda i la cocaïna
Fa dues setmanes assegurava que la seva vida era "una merda". Va fer-se cèlebre escrivint Gomorra, i ara maleeix el dia que va decidir escriure'l. Saviano ha de viure amagat i protegit per quatre polícies les 24 hores del dia perquè la Camorra l'ha amenaçat de mort. Per això mateix, com que no té vida..., pot dedicar-se a investigar, a llegir, a escriure i a participar en col·loquis. I a no tenir pèls a la llengua per dir coses com que "la ETA trafica amb cocaïna per financiar-se".
Casi lo masticamos, vamos
Sí. Parecía que iba a llover. Que iba a caer una buena. Que la ciudad... que todo lo que flota en el ambiente, vaya, caería al suelo con el peso del agua. Pero no. Seguimos respirando la misma mierda de CO2. Casi lo masticamos, vamos. Por suerte, ese calor agobiante que nos jodía incluso de noche parece que ha cesado. Por otro lado, mañana es uno de septiembre. Setenta años de la invasión de Polonia por parte de las tropas hitlerianas.Llegendes urbanes a La Contra, i 'self-journalism'
Fragment de La Contra de La Vanguardia del 31/08/2009
(...)
¿Cuál es su leyenda urbana favorita?
Me gusta la del doberman atragantado, predilecta del antropólogo Jan Harold Brunvand, por su estructura, su intriga...
Cuéntemela.
Una pareja llega a casa tras una noche de fiesta y el perro, un doberman, está asfixiándose. La mujer lo lleva de urgencias al veterinario, mientras el marido duerme la cogorza en el sofá. La clínica veterinaria ingresa al perro, la mujer regresa a casa, despierta al marido y van a la cama cuando llama por teléfono el veterinario: "¡Salgan de la casa!", conmina. Obedecen, llega la policía...
¿Qué pasaba?
El perro estaba atragantándose ¡con un dedo humano! La policía encuentra a un psicópata escondido en el armario del dormitorio, con la mano sangrando, sin un dedo.
¿Qué otra leyenda le gusta?
La de que los miembros de la familia real británica son alienígenas reptilíneos que aparentan ser humanos. Lady Di les descubrió... y por eso tuvo que morir.
Que no falte el humor malicioso.
El sida lo creó la CIA en un laboratorio contra homosexuales y promiscuos. Bill Gates es el Anticristo. Paul McCartney es un doble impostor...
(...)
¿Cómo nace cualquiera de estas leyendas urbanas?
Alguien lanza una versión, otros la retocan, otros la pulen... y así va lijándose hasta quedar moldeada por el inconsciente colectivo, en el que encaja y va resonando. Ajá.
¿Se vería usted capaz de lanzar al aire alguna leyenda urbana?
Quizá ya lo haya hecho...
(...)
Les dues últimes preguntes, i les seves respostes, entronquen perfectament amb el casos de self-journalism dels què parlava l'autor de Negro por dentro avui mateix. Els exemples més sonats de periodistes de successos que arribaven a cometre delictes per poder ser els millors donant-te detalls al seu diari...
(...)
¿Cuál es su leyenda urbana favorita?
Me gusta la del doberman atragantado, predilecta del antropólogo Jan Harold Brunvand, por su estructura, su intriga...
Cuéntemela.
Una pareja llega a casa tras una noche de fiesta y el perro, un doberman, está asfixiándose. La mujer lo lleva de urgencias al veterinario, mientras el marido duerme la cogorza en el sofá. La clínica veterinaria ingresa al perro, la mujer regresa a casa, despierta al marido y van a la cama cuando llama por teléfono el veterinario: "¡Salgan de la casa!", conmina. Obedecen, llega la policía...
¿Qué pasaba?
El perro estaba atragantándose ¡con un dedo humano! La policía encuentra a un psicópata escondido en el armario del dormitorio, con la mano sangrando, sin un dedo.
¿Qué otra leyenda le gusta?
La de que los miembros de la familia real británica son alienígenas reptilíneos que aparentan ser humanos. Lady Di les descubrió... y por eso tuvo que morir.
Que no falte el humor malicioso.
El sida lo creó la CIA en un laboratorio contra homosexuales y promiscuos. Bill Gates es el Anticristo. Paul McCartney es un doble impostor...
(...)
¿Cómo nace cualquiera de estas leyendas urbanas?
Alguien lanza una versión, otros la retocan, otros la pulen... y así va lijándose hasta quedar moldeada por el inconsciente colectivo, en el que encaja y va resonando. Ajá.
¿Se vería usted capaz de lanzar al aire alguna leyenda urbana?
Quizá ya lo haya hecho...
(...)
Les dues últimes preguntes, i les seves respostes, entronquen perfectament amb el casos de self-journalism dels què parlava l'autor de Negro por dentro avui mateix. Els exemples més sonats de periodistes de successos que arribaven a cometre delictes per poder ser els millors donant-te detalls al seu diari...
30 d’ag. 2009
L'ultradreta hungaresa
Hungria té 10 milions d'habitants, un 7% dels quals és d'ètnia gitana. Contra tot aquest col·lectiu gitano hungarès ha edificat la seva política el partit ultradretá Jobbik (a més de contra la despesa pública del sistema penitenciari o la crisi, en general.)
Un 15% de l'electorat hungarès que va votar a les darreres Eleccions Europees els hi va fer confiança. A banda dels tres eurodiputats que van obtenir en aquests comicis, també compten amb un braç paramilitar, la Magyar Gárda, prohibida per la justícia hungaresa el passat juliol per "incitar a l'odi".
Eren 1.300 membres [avui màrtirs de la causa ultradretana hungaresa] que "solían patrullar por barrios mayoritariamente gitanos asustando a sus habitantes con un aspecto marcial y eslóganes racistas", vestits amb "botas militares, pantalones negros y una insignia, conjunto que parece inspirado en el uniforme de la Cruz Flechada, el partido fascista húngaro de la época nazi", segons l'article d'El País d'on he tret tota la informació.
Un 15% de l'electorat hungarès que va votar a les darreres Eleccions Europees els hi va fer confiança. A banda dels tres eurodiputats que van obtenir en aquests comicis, també compten amb un braç paramilitar, la Magyar Gárda, prohibida per la justícia hungaresa el passat juliol per "incitar a l'odi".
Eren 1.300 membres [avui màrtirs de la causa ultradretana hungaresa] que "solían patrullar por barrios mayoritariamente gitanos asustando a sus habitantes con un aspecto marcial y eslóganes racistas", vestits amb "botas militares, pantalones negros y una insignia, conjunto que parece inspirado en el uniforme de la Cruz Flechada, el partido fascista húngaro de la época nazi", segons l'article d'El País d'on he tret tota la informació.
29 d’ag. 2009
'Negro por dentro'
Aseguran que lo último que oye un moribundo antes de causar baja definitiva en este mundo es el zumbido de una mosca. Y no les falta razón. Nada más recibir la visita de la muerte e, incluso, cuando aún agonizan, las personas tienen por costumbre segregar sustancias y gases fruto de la descomposición que son imperceptibles para los humanos en un primer momento, pero que atraen como la miel a numerosos insectos. Por ello, las moscas, que son capaces de oler la muerte fresca a tres kilómetros de distancia, llegan siempre al lugar del crimen antes que la Policía.
Cada dia de la setmana, dissabtes i diumenges inclosos, l’Óscar López-Fonseca, periodista de la secció d’Actualitat del diari Público, publica la seva columna Negro por dentro, un espai reservat a les anècdotes –ara divertides, ara sòrdides– que genera la crònica negra internacional. Avui s’ha superat amb la peça Por si las moscas (el principi de la qual us he enganxat al començament d’aquest post). L’article d’avui parla de l’entomologia forense, és a dir, de la disciplina científica que observa els insectes (sobretot, les mosques) que es troben a les escenes dels crims i, molt més sovint, al mateix cadàver. L’anàlisi minuciós de la morfologia d’aquests animals, la seva existència o no, el seu tamany i el seu estat, permet als agents de la Policia Científica saber, entre d'altres coses, quan s’ha produït la mort, on i en quines condicions.
En paraules del periodista: Son como un reloj que marca las horas gracias al desarrollo de las larvas que los animalitos se encargan de depositar en el cadáver. Luego, unos insectos reemplazan a otros y así durante un largo periodo de visitas que dura meses. Incluso revelan si el muerto ha sido trasladado, ha sido envenenado o, simplemente, estuvo allí pero se lo han llevado.
Cada dia de la setmana, dissabtes i diumenges inclosos, l’Óscar López-Fonseca, periodista de la secció d’Actualitat del diari Público, publica la seva columna Negro por dentro, un espai reservat a les anècdotes –ara divertides, ara sòrdides– que genera la crònica negra internacional. Avui s’ha superat amb la peça Por si las moscas (el principi de la qual us he enganxat al començament d’aquest post). L’article d’avui parla de l’entomologia forense, és a dir, de la disciplina científica que observa els insectes (sobretot, les mosques) que es troben a les escenes dels crims i, molt més sovint, al mateix cadàver. L’anàlisi minuciós de la morfologia d’aquests animals, la seva existència o no, el seu tamany i el seu estat, permet als agents de la Policia Científica saber, entre d'altres coses, quan s’ha produït la mort, on i en quines condicions.
En paraules del periodista: Son como un reloj que marca las horas gracias al desarrollo de las larvas que los animalitos se encargan de depositar en el cadáver. Luego, unos insectos reemplazan a otros y así durante un largo periodo de visitas que dura meses. Incluso revelan si el muerto ha sido trasladado, ha sido envenenado o, simplemente, estuvo allí pero se lo han llevado.
Més grills, menys politonos
Les llums i els sons dels patis del darrere de la ciutat, en aquest estiu quiet i calorós com un camp de blat del sud francès a les quatre de la tarda d'un dimecres d'agost. Tant de bo hi haguessin més grills cantarins reals a la capital, en comptes de tants móbils amb politonos.
28 d’ag. 2009
Mallo... y la Luna
Per una banda, l'Agustín Fernández Mallo, que continua captivant-me amb la seva prosa postmoderna, tan asèptica com romàntica. Per l'altra, la Luna Miguel, una noia de només 18 anys però amb molt futur per davant, que esmola les paraules com el vell Bukowski.
Mentrestant, a Barcelona, ni baixa la temperatura ni disminueix la xafogor.
26 d’ag. 2009
Ficció i no ficció mexicana
Les venes obertes d'un país atrapat entre el narcotràfic i certes autoritats corruptes. Imprescindible article per rastrejar part de la bibliografia sobre el tema.Fotos: a El País.
24 d’ag. 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
