Aquelles notícies especials (1)

A vegades passa. Un dia qualsevol, una notícia especial es col·la entre la resta d’informacions d’un diari. I dic “especial” pel seu component humà i alhora surrealista, còmic o tràgic. Solen ser notícies d’agència, presentades a una sola columna (no té perquè ser sencera) i sense imatge (només tindrà foto si l’endemà es converteix en un reportatge, cosa que no acostuma a passar). Semblen l’exercici d’un escriptor amb la imaginació encesa. Algú capaç de concebre històries gairebé increïbles, curtes i efímeres, que la majoria de lectors passarà de llarg, però que alguns no només llegiran sinó que fins i tot les retallaran per guardar-les a la carpeta de les “notícies que tenen alguna cosa” (alguna cosa que les fa especials, s’entén). Vaig trobar-ne un exemple a El Periódico de Catalunya, l’octubre de 2008.


Això d’un vol de la Turkish Airlines, direcció Rússia, em va sonar molt exòtic, no sé si us passa el mateix. Després hi havia l’emoció d’aquest intent de segrest per part d’un home begut (tot i que admeto que quan t’hi trobes no t’ha de fer gens de gràcia). Però el que va acabar de seduir-me del tot, va ser que el presumpte segrestador pogués tractar-se d’un conocido poeta uzbeko. No per la nacionalitat, sinó per la vocació. Això és reinventar l’expressió “poeta maleït”, vaig pensar. Immediatament, vaig buscar-ne més informació a Internet. A Europa Press hi deien que, al final, l’home havia estat identificat com a Yashar Pashaoglu, un rus de 52 anys. Explicaven que li havia entregat una noteta escrita a mà a una de les hostesses de l'avió, amb instruccions precises pel pilot. Si no es dirigia cap a Estrasburg (França) faria detonar uns explosius. Quan finalment alguns passatgers el van poder reduir, van descobrir que anava desarmat. Ni bombes, ni armes, només paraules.

El text d’Europa Press afegia curiosos antecedents: l’any 2005 Pashaoglu s’havia plantat a la plaça Roja de Moscou, carregat amb els seus llibres, i s’havia calat foc a la roba, mentre recitava una de les seves poesies. Riu-te’n del “tot per l’audiència”. Quan vaig llegir això me’l vaig imaginar una hora i pico abans de pujar a l'avió (tres anys després de l’episodi incendiari a la plaça moscovita). Passant el control de seguretat de l'aeroport amb alè de vodka barat, ulls vermells i mans fines, de poeta. Pertorbat i desequilibrat, però romàntic i amb estil, això no se li pot negar.

A vegades passa. Un dia qualsevol, una notícia especial es col·la entre la resta d’informacions d’un diari. I dic “especial” pel seu component humà i alhora surrealista, còmic o tràgic. I és per coses com aquesta, que diuen que la realitat supera la ficció.