M'encanta l'èpica que aconsegueix insuflar aquest home a les seves columnes d'opinió. Per altra banda -avui aquest post és un mini programa doble-, tinc moltíssimes ganes de veure aquesta pel·lícula:
Així que és deveres! Mai vaig arribar a entendre què hi havia de realitat i què de ficció en eixa pel·lícula! T'agradarà, segur. En canvi, El secreto de sus ojos és per a mi la més fluixa de les últimes que ha fet Campanella en quant a contingut. Però és només una opinió. I...una observació: la imatge que hi ha al televisor darrere de la novel·la d'Stephen King és de La Caja 507? Un plaer llegir el teu blog.
jajaja, crec que sí, és de La Caja 507, l'estaven fent per la tele, aquell dia, mentre jo llegia al sofà estirat al sofà, amb la tele muda. Luna de Avellaneda, El hijo de la novia, El mismo amor, la misma lluvia, també són pel·liculons... però no tenen el component negre (tan aconseguit) que té aquesta última. Un petó, guapíssima.
3 comentaris:
Així que és deveres! Mai vaig arribar a entendre què hi havia de realitat i què de ficció en eixa pel·lícula! T'agradarà, segur.
En canvi, El secreto de sus ojos és per a mi la més fluixa de les últimes que ha fet Campanella en quant a contingut. Però és només una opinió.
I...una observació: la imatge que hi ha al televisor darrere de la novel·la d'Stephen King és de La Caja 507?
Un plaer llegir el teu blog.
jajaja, crec que sí, és de La Caja 507, l'estaven fent per la tele, aquell dia, mentre jo llegia al sofà estirat al sofà, amb la tele muda. Luna de Avellaneda, El hijo de la novia, El mismo amor, la misma lluvia, també són pel·liculons... però no tenen el component negre (tan aconseguit) que té aquesta última. Un petó, guapíssima.
;o)
Upss!, m'he confós d'Aina, però vaja, tant és... mantinc tot lo dit.
Publica un comentari a l'entrada